Digue’m si aquesta pau no és el recer d’alguna por.
Si no és la manera d’encobrir el meu rostre
insegur
O el camí per suportar, a les venes,
tanta solitud podrida.
Digue’m si aquests ulls que afirmen,
aquestes mans que busquen calma,
no són res més que un cos que vol refugi,
una ànima que s’atura, cansada,
a jugar amb el vent.
Digue’m si aquest silenci no és
tan sols
un crit que amaga la tristesa,
l’amargor, i el buit d’aquest món
que s’ha fet fosc.
Digue’m si avui, potser, ja no em parlaràs de tu;
si em miraràs com si mai hi hagués demà,
i si les mans, aquestes mans
imperfectes i maldestres,
no tocaran ja un passat sense nom, ni retorn.
Meravellós ❤️
Enviado desde mi iPhone
El 22 may 2020, a las 12:42, nataliaoriol.com escribió:
nataliaoriol posted: “Digue’m si aquesta pau no és el recer d’alguna por. Si no és la manera d’encobrir el meu rostre insegur O el camí per suportar, a les venes, tanta solitud podrida. Digue’m si aquests ulls que afirmen, aquestes mans que busquen calma, no són”
M'agradaLiked by 1 person
❤️
M'agradaM'agrada