Avui el sol brilla més estrany que mai.

Sembla que enyori unes pells

per acariciar,

un cos per donar escalfor.

Vivim, inconeguts,

entre les parets d’un refugi que ara

no ens acull.

Els dies estranys.

Aquests dies que no sabem

com comptar.

Se’ns fa difícil brillar.

Però, en canvi, surt el sol,

cada dia, i avui ho fa amb més intensitat 

que mai.

També la lluna continua il·luminant

les nostres nits.

Les flors reneixen i esclaten amb força

els seus colors. 

L’aigua corre, veloç, pels rius que estimem.

Aviat els balcons s’ompliran de flors.

De dies per recordar.

D’instants que compartirem

aviat

amb aquells a qui avui enyorem.

Perquè avui ja és Primavera.

Potser no arriba com voldríem,

com esperàvem, 

però, a la fi, és Primavera.

Aviat, el nostre cor,

s’omplirà de vida.