Pleniluni

Estàndard

M’acarona l’aire
fred
d’aquesta nit.

El tacte
suau
d’aquesta solitud.

La lluna despunta
fugaç
com un fil entre els núvols.

Intento caçar-lo
com si pogués
alçar el vol.

Potser he tocat
el cel
en algun màgic instant.

Però tu saps com pesen
aquests peus
que s’arrosseguen.

Com lliguen a la terra.
Com pregunten
insistents

si ets tu,
qui vols ser,
si ets qui diuen,

qui volen,
qui pensen,

plens de por,
esperança,
decepció.

Ballo sota
els somnis
i escolto el dens
silenci
d’aquesta nit.

Potser crida el teu nom?

Un pensament sobre “Pleniluni

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s