Fotografia: matí a Sant Andreu de la Barca, polígon industrial.

Ciutat que et dius verda,

que respires la paraula

sostenible. Món que riu,

cel que escup. Fumegen les

teves naus de foc, mentre

ens robes, a cada respir,

un nou alè de vida.

Et penses ara poderosa

i brutal; única i immensa.

Però el verí que ara el cel

no pot matar, seran les

llàgrimes d’un futur que

morirà: els ulls d’un demà

sense present, que ja no saben

cap a on mirar.