Oblits

Estàndard

Avui sé que he oblidat la teva veu.

L’he sentit estranya, gairebé vulgar,

mentre venia d’un record passat.

He dubtat uns instants, ni tan sols t’he reconegut.

 

M’ha envaït una tristesa profunda,

la certesa absoluta d’haver-te esborrat.

Potser és aquest el buit del que et parlava,

mare que te m’has perdut.

 

Si no sé on ets, com puc trobar-me?

On cercar la petita carícia que em donares?

Des d’on tornar-te a estimar?

 

La teva veu ja no té respostes,

i la meva ombra camina furtiva

cap al lloc inconegut del demà.

 

 

 

 

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s